ELS VERBS: PERÍFRASIS D’OBLIGACIÓ

Llig aquesta oració i fixa’t en la construcció en negreta:

He de confessar que no veig la meua millor amiga últimament.

Aquesta estructura representa una acció verbal que no pot ser expressada mitjançant una sola forma de verb perquè la llengua no disposa d’aquests recurs. Per tant, a l’hora d’indicar aquest concepte recorrem a una composició verbal de dos o més elements, dos dels quals han de tenir un caràcter verbal. Aquestes composicions són les anomenades perífrasis.

Definim les perífrasis verbals com la unió de dos verbs que formen un únic nucli verbal. Dels dos verbs que constitueixen el conjunt, el primer té un caràcter auxiliar i, consegüentment, perd el significat originari que tenia quan funcionava com a independent. Així doncs, el segon opera com a verb principal i és el portador de significat bàsic que volem manifestar.

Per expressar l’acció del verb com una obligació que s’ha de complir usem les construccions que trobaràs en el següent requadre. Tingues en compte que aquestes estructures presenten diferències respecte de les castellanes.