Els grecs van construir tenint en compte la mesura de l’ésser humà i rebutjant el colossalisme de les construccions de Mesopotàmia i Egipte. Ells volien que les seues construccions tingueren molta bellesa i per això feien servir l’harmonia i la proporció.
Els edificis que destaquen de l’arquitectura grega són els temples, és a dir, la casa del déus i els teatres.
El Partenó, potser el temple grec més conegut.
El Erecteion
El temple de Atenea Nike
Els temples es realitzaven principalment amb blocs de pedra (marbre, calcària...) i es pintaven amb colors que s’han perdut amb el pas del temps. Normalment tenien planta rectangular i es construïen sobre una plataforma anomenada basament. Com que els grecs no utilitzaven l’arc i la volta, cobrien els temples amb sostres plans que se sostenien amb columnes.
El temple s’organitzava en diverses dependències:
-El prònaos era el vestíbul.
-La naos o cel·la era la sala principal, en la qual es guardava l’estàtua de la divinitat.
-L’opistòdom era el lloc on es depositaven les ofrenes. Es trobava a la part posterior del temple.
Per aconseguir harmonia i bellesa, els arquitectes grecs construïen segons unes estrictes regles matemàtiques, denominades ordres, que determinaven la grandària i la combinació dels elements arquitectònics. Els grecs usaren tres ordres: dòric, jònic i corinti.
L’escultura grega representava la bellesa ideal del cos humà nu. Consideraven que aquesta bellesa es basava en les proporcions harmonioses que es desenvolupaven en un cànon, és a dir, en una regla que representara les proporcions humanes. El cànon de Policlet establí que el cos humà havia de ser equivalent a set caps.
Els materials més utilitzats pels escultors foren el bronze i el marbre. Quasi totes les escultures es pintaven amb colors vius, que no s’han conservat. La majoria de les escultures de bronze s’han perdut, però podem saber com eren gràcies a les còpies en marbre que feren els romans.
Podem dividir l’escultura grega en tres fases:
Època arcaica: són rígides i estàtiques. Els trets humans es realitzen de manera esquemàtica. Es representen atletes nus (kuroi) i jóvens vestides (korai).
Kuros de Cresos
Kuros de Samos
Dama de Auxerre
Època clàssica: són més realistes i adquireixen cert moviment, però equilibrat. S’abandona la frontalitat. Es representa la bellesa ideal del cos.
Doríforo de Polícleto
Apoxiòmeno de Lisipo
Venus de Cnido de Praxíteles
Època hel·lenística: s’omplin de moviment. Els rostres són molt expressius i moltes vegades reflecteixen actituds turmentades. Les composicions són complexes i les figures es retorcen.
Damunt: Gàlata moribund.
Esquerra: Bou Farnesio.
Aci tens els enllaços per a fer els exercicis en pantalla gran:
ANTIGA GRÈCIA 10. ART (REPÀS): https://wordwall.net/es/resource/85774339/antiga-gr%c3%a8cia-10-art-rep%c3%a0s
ANTIGA GRÈCIA 13. ART: https://wordwall.net/es/resource/85883731/antiga-gr%c3%a8cia-13-art