La educación de los niños romanos comenzaba a los siete años. Hasta esa edad permanecían bajo el cuidado de la madre o de niñeras entreteniéndose con juegos, algunos en uso hoy todavía, como aros, peonzas, dados, tabas, rayuela, etc.
El modelo elegido fue el griego, basado en escuelas en las que se enseñaba de forma sistemática y escalonada, lectura, escritura, cálculo, comentario de textos y oratoria, filosofía y derecho.
El material escolar para escribir consistía en un rollo de papiro llamado “libri”, en el que se escribía con una caña afilada denominada “calamus” o con una pluma y tinta negra. Y también se usaban tablillas de cera en las que se escribía con un punzón llamado “stilus”.
El vint-i-quatre d’agost de l’any 79 dC la muntanya del Vesuvi va entrar en erupció, la qual cosa va provocar una catàstrofe per als habitants de Pompeia i Herculà, situades a la regió italiana de Campània, als peus del Vesuvi. Aquest és considerat un dels volcans més perillosos del món, i la zona on es troba és una de les més actives. El mateix Vesuvi ha sofert nombroses erupcions al llarg de la història; la més recent és del 1944.
No se sap amb certesa quanta gent va poder morir després que el cel es cobrís de negre per un núvol piroclàstic i el volcà comencés a escopir foc i a fer tremolar la terra. Fins al dia d’avui, s’han trobat restes de 1150 cossos dels habitants de Pompeia i 350 dels d’Herculà. Pompeia, però, renaix de les seues cendres i actualment la ciutat és reconstruïda en la seua pràctica totalitat.