L’oració és un conjunt de paraules, al voltant d’un verb, que té sentit globalment.
Una oració està composta per dos constituents bàsics: el subjecte (S) i el predicat (P).
La funció de subjecte la fa un sintagma nominal (SN), i la de predicat, un sintagma verbal (SV).
Hi ha una manera d’identificar el subjecte a partir del predicat: el verb, que és el nucli del predicat, ha de concordar en nombre i persona amb el subjecte.
El subjecte pot ser el·líptic, és a dir, pot no aparéixer d’una manera explícita, però es pot representar amb un pronom personal fort (jo, ell, vosaltres…).
És una estructura gramatical formada per una paraula o grup de paraules que s’acompanya d’un nucli (paraula més destacada d’aquella successió de mots) i que pot anar de la mà d’altres mots, com per exemple, adverbis, determinants, adjectius… que a més, el podran determinar, qualificar, quantificar.
Els sintagmes estan formats per una o diverses paraules, però en cada sintagma n’hi ha una que és més important que les altres. Aquesta constitueix el nucli del sintagma i és la que dona nom al conjunt.
És fonamental reconèixer el nucli de cada sintagma per tal de saber la funció que després farà (subjecte o predicat, complement del nom o del verb…).
Una pàgina molt interessant per a analitzar oracions és www.sintaxis.org